L'ombra del pomer

És difícil saber si el món en que vivim és somni o realitat.

Kim Ki-duk

El pes de l'ànima

Mi alma tiene
el peso de la luz.
Tiene el peso
de la música.
Tiene el peso de la
palabra nunca
dicha, a punto, quizá, de ser dicha.
Tiene el peso de
un recuerdo. Tiene
el peso de una añoranza.
Tiene el peso de una mirada.
Pesa como pesa una ausencia.
Y la lágrima que no se ha llorado.
Tiene el inmaterial peso de
una soledad
en medio de los otros.

Clarice Lispector

Naufragi dolç

...i com que el vent
sento mormolejar entre les bardisses,
el silenci infinit a aquesta veu
vaig comparant: i allò etern em revé
i les èpoques mortes i la d’ara
vivent, i el so que fa. Així en aquesta
immensitat se’m nega el pensament:
i naufragar m’és dolç en aquest mar.

Giacomo Leopardi

Trenem moments

Sílvia Pérez Cruz · Vestida de nit

La tarda s'escapa vers endins

Al centre de la ciutat, la gent s'afanya a comprar en el primer dia de rebaixes. En un racó, sense seguir la velocitat ni la moda imperant, dues parelles d'avis ballen al so d'un home amb una guitarra. Una mica més enllà, al metro, quatre senyores riuen sense parar, i a l'altra banda, un nen no para de plorar. Agafo la línia groga, i a dins del vagó, una imatge que es va repetint cada vegada més: persones amb la mirada clavada als seus telèfons mòbils. Propera parada: Verdaguer. Arribo al Passeig Sant Joan, i camino amunt, aprofitant els últims dies que em queden en aquesta zona. El terra està ple de rayuelas dibuixades amb guixos de colors. Hi ha una font amb una escultura de la caputxeta vermella i el llop, bicicletes que creuen pel mig, gent passejant, nens als tobogans i als gronxadors, flors taronges a un costat, bancs on reposar, la font més antiga de la ciutat, i alguna terrassa on ja, per fi, poder demanar un cafè amb gel. Un seguici de tambors tomben per la cantonada d'un carrer, el meu, ple d'arbres. L'estiu ja ha arribat, però bufa un airet agraït i la tarda s'escapa vers endins...